Hi ha diverses versions sobre el nom del poble. Unes apunten que prové de Llobar, "terra de llops", teoria fonamentada en l'abundància que hi havia d'aquests animals en aquestes terres. Altres, que el nom podria venir de Lloar, "lloança o alabança", i altres que prové de Llosa o Llosera, tenint en compte la composició de la majoria de terrenys del terme. En els documents més antics sobre el poble sempre surt esmentat com a masos o quadra Lloar.

Sembla ser que la fundació del poble fou posterior a la Reconquesta.

Formà part com a petit agregat de la Figuera, de la Baronia de Cabacés, fundada a favor del bisbe de Tortosa, i que comprengué els terrenys de la Figuera, Vilella Baixa, El Lloar, La Bisbal i Margalef, amb la capitalitat a Cabacés. A mesura que s'anaven engrandint com a pobles rebien els costums i usatges de l'Església de Tortosa.

L'any 1558, davant la petició dels veïns, el bisbe de Tortosa, Ferran de Loazes, autoritzà la construcció d'una església dedicada a Sant Miquel Arcàngel, patró del poble.

Posteriorment, l'any 1777, es construí una nova església.

Durant la guerra contra Felip IV es posà, com tots els pobles del Priorat, al costat de la causa catalana i lluità contra les forces reialistes.

Durant la guerra contra els francesos, el Lloar aconseguí tenir Ajuntament propi. Fins llavors estava representat al de la Figuera per un síndic. Contribuí a la guerra amb l'aportació de sometents i amb or i argent, que es lliurava als monjos d'Escaladei, nomenats recaptadors. El poble fou ocupat i saquejat diferents vegades per uns i altres.

Al llarg de les guerres carlines, el poble es trobà dividit entre liberals i carlins i, com a conseqüència, s'hi produiren contínues lluites i enfrontaments.

Celebra la Festa Major d'estiu el primer cap de setmana d'agost per Sant Domènech.

El 29 de setembre, diada de Sant Miquel, és la Festa Major, encara que menys lluïda perquè coincideix amb la verema.

L'església parroquial, dedicada a Sant Miquel d'Arcàngel, fou construïda entre els anys 1777 i 1778.

Dins el nucli del poble, al carrer de Sant Miquel, hi ha una balconada natural, anomenada Mirador del Priorat, des d'on es contempla una visió magnífica del riu al fons de la vall.

Cal destacar, a un quilòmetre i mig del poble, un seguit de coves, anomenades Les Coves dels Rogerals, molt a prop del Nas de Quiuma, una gran roca compacta de molts metres d'alçària, i també la font de Minfami, d'origen sarraí.

- Sabaté i Alentorn, Jaume,   Guia del Lloar, Diputació de Tarragona, 1980
- Asens, Joan, Guia del Priorat,  Edicions de la Llibreria de la Rambla, Tarragona, 1981
- "La Veu del Priorat".- núm.18, Juny de 1992